La Fundació CIDOB, Casa Àsia i el Real Instituto Elcano publiquen la segona edició de l’Anuari Àsia-Pacífic, una obra que veu la llum en un moment d’especial activitat a la regió, convertida en focus d’atenció de les institucions internacional, les cancelleries i els mitjans de comunicació de tot el món a causa, per una banda, dels canvis polítics i econòmics de gran magnitud que tenen lloc al voltant de l’auge de la Xina i, per l’altra, de les amenaces de capacitació nuclear per part de règims autoritaris asiàtics.

La secció de Política de l’Anuari inclou un balanç de l’any per a cada una de les regions (Àsia Oriental, Àsia Meridional, Àsia Central, Sud-est Asiàtic i Pacífic), que s’acompanya d’anàlisis centrades en les polítiques d’Espanya, Europa (amb la contribució de l’Alt Representant per a la PESC de la UE, Javier Solana) i d’Amèrica Llatina a l’àrea.

A més, l’Anuari dedica la seva atenció a les qüestions de Seguretat, posant èmfasi en el fenomen del terrorisme internacional i la seva dimensió asiàtica, i amb una anàlisi prèvia a la presumpta prova nuclear duta a terme per Corea del Nord, els antecedents i context de la qual queden especialment dibuixats en l’article de Gavan McCormack, un dels principals experts en el tema. També es para atenció al canvi de Govern i a les vel·leïtats nuclears de la República Islàmica d’Iran, alhora que s’ofereix un enfocament innovador sobre el conflicte del Caixmir centrat en els actors autòctons.

La secció d’Economia dedica un article a l’economia japonesa durant l’any, particularitzant una altra anàlisi per a l’economia xinesa, centrada en el balanç del X Pla Quinquennal finalitzat el 2005, a càrrec de l’influent economista xinès Hu Angang. Com en la primera edició, l’Anuari inclou dos articles sobre les relacions comercials i de cooperació al desenvolupament entre Espanya i Àsia-Pacífic, que permeten fer un seguiment anual de la situació. S’analitza també l’abastiment energètic d’Àsia, una qüestió clau per al futur, degut a la més que possible escassetat futura d’energia a escala mundial i les necessitats creixents del continent.

L’apartat de Societat ens ofereix una aproximació a una àmplia diversitat de qüestions, com ara la gestió del crim i el càstig a la Xina, la ràpida urbanització d’aquest país, els enormes reptes per al medi ambient o la visió de la sexualitat i el gènere a Àsia. La secció també pretén aclarir les claus per a la gestió d’una possible pandèmia global, una amenaça que apareix intermitentment i el focus de la qual s’ha situat recurrentment a Àsia.

La secció de Cultura de l’Anuari aborda, entre d’altres temes, el moment actual de l’art contemporani asiàtic i els seus circuits, el rol dels intel·lectuals públics al continent, o el paper de l’esport professional i la seva creixent vinculació amb els mitjans de comunicació, la comercialització del qual s’aborda en un altre article específic sobre el tema. S’analitza també el reforçament del nacionalisme a la Xina i el Japó, dos sentiments enfrontats i sustentats en la història i en la desconfiança mútua. S’ofereix també un balanç dels estudis asiàtics a Europa, amb la voluntat d’oferir un programa general que sigui útil per als interessats en el tema.

Per últim, i per a potenciar la voluntat de l’Anuari de convertir-se en un instrument d’investigació, tot allò anteriorment mencionat es completa amb l’Annex estadístic (amb més de 200 indicadors) i un apartat de “Fitxes de països i territoris”, que d’una manera sintètica faciliten la realització d’estudis i anàlisis sobre la zona. S’inclouen també annexos específics per a cada una de les seccions de l’Anuari, destacant el dedicat als principals “Conflictes actius a Àsia i el Pacífic” durant el 2005, així com la secció de “Mapes”, que presenta de forma visual i resumida algunes qüestions clau per a entendre l’actualitat de l’àrea.